CUC1975.COM

O com provar la camera nova amb un model de primera.

Dissabte vam anar a can Barça a gaudir del concert d’en Bruce Springteen i la magnifica “E Street Band”.

Mai he estat un seguidor del “boss”. Naturalment en conec les cançons més famoses però mai m’ha cridat massa l’atenció. I fins aquest dissabte no entenia el rebombori que hi ha per aconseguir entrades pels seus concerts i totes les meravelles que els mitjans de comunicació del país expliquen dels seus concerts.

Amb l’estel vam decidir que aniríem al concert del camp nou aprofitant els avantatges dels socis del barça per adquirir-les. I així veuríem de primera mà si realment n’hi havia per tant o si se’n  feia un gra massa.

I la veritat és que dissabte vam entendre moltes coses. Perquè aquest senyor de prop de 60 anys es va passar tot el concert amunt i avall de l’escenari carretejant la guitarra ja fos a les mans o a l’esquena, corrent, saltant, acostant-se al públic, deixant-se tocar pels fans, acceptant tot allò que els seguidors li oferien cada cop que passava a prop seu i deixant-se la veu en cada una de les cançons.

Ell és l’estrella però al  darrere hi ha una banda espectacular, d’una qualitat suprema. On cada un dels seus membres prenia protagonisme quan li tocava, amb lluïments brillants.  Cal remarcar el moment estel•lar de la nit quan sonava un brutal “Because the night” (que tot sigui dit i per corroborar la meva desconeixença de la seva obra, no sabia que aquesta cançó fos seva) amb un espectacular solo de guitarra executat per el guitarra solista de la banda, i no pel “boss” com diu algun diari, al mateix temps que no deixava de donar voltes sobre si mateix.

Desprès de dues hores de concert, d’excrutar minuciosament tot el que succeïa a dalt de l’escenari i de comprovar de primera ma que tot allò que havíem escoltat de Bruce Springsteen era veritat, van arribar els bissos i aleshores ja no ens vam poder contenir més i vam sucumbir a la musica, ens vam aixecar de les cadires i no vam poder parar de cantar i ballar durant tota l’hora extra de concert que ens va regalar.

Bé, ara sabem perquè li diuen “the Boss”.

P.D.:La propera vegada intentarem estar més aprop

Si teniu temps, mireu aquest vídeo. És llarg però val la pena.

Cal reflexionar!!