Ep, ja soc aquí (la frase és meva), de fet a aquestes hores estic a l’hospital perquè només fa uns minuts que ha començat la meva aventura vital. Ésd’allò més estrany escriure aquestes línies perquè en primer lloc encara no se escriure i en segon lloc, tot i que les xarxes informàtiques ja fa alguns anys que funcionen, l’utilització d’Internet encara no s’ha popularitzat i no ho farà fins dintre d’una colla d’anys.

El fet de néixer avui és conseqüència d’una sèrie de factors que ara no descriuré però no deixa de ser una casualitat.

Avui és dilluns i modestament penso que he començat bé la setmana.

Del 1975 puc dir que segons els xinesos és l’any del conill i segons l’O.N.U. és l’any internacional de la Dona. I jo em pregunto, ¿de quina dona? perquè pel que he pogut veure fins ara, per aquí en corren unes quantes.

I poca cosa us puc explicar, només que de moment tinc molta son i molta gana i com que soc conseqüent amb els meus sentiments doncs no faig res mes que dormir i menjar.

De tant en tant algun desconegut em desperta i em poso a plorar perquè és l’única manera que se m’acut de fer-li saber que m’està molestant. Em sembla que aquests desconeguts tampoc saben massa com comunicar-se amb mi, perquè fan cares i sorolls d’allò més ridículs. Quina gent més estranya!!

I de moment res més, continuaré per aquí, explicant el que em vingui de gust, quant em vingui de gust.