Archive for Maig, 2008

Ahir ens van deixar colar, a fora d’hores de visita, dins el refugi de la guerra civil, que es va trobar a la Plça. Maluquer i Salvador. I vam poder fer una visita privada amb un guia personal per a l’Estel i un servidor. No va ser una cosa pactada, simplement una d’aquelles casualitats que et passen quan menys t’ho esperes.

Eren les 9 passades i l’Estel i jo buscàvem restaurant per sopar (per tal de celebrar, com cal, el seu aniversari). Desprès de donar una volta per Granollers i trobar un parell de restaurants curiosament tancats, i desestimar alguna altra opció, vam decidir anar a assegurar el “tanto” i anar cap a “la gamba”, que es passava de pressupost però un dia es un dia.

El cas és que passàvem per la Plça. Maluquer i vam veure la porta del refugi oberta (com la “escotilla” de “lost”) i es clar ens hi vam acostar per fer el xafarder. Just quan trèiem el cap per l’entrada, en va sorgir un personatge conegut.
Un personatge d’aquells que en coneixes certes facetes, que no son precisament iguals a les teves si no tot el contrari, un personatge amb el que no has intercanviat gaires paraules al llarg de la vida  però que en coneixes el discurs. Un personatge amb el que no tens gaires lligams però els que tens son mes forts del que sembla. Bé tot un personatge i punt.

Aleshores li vam preguntar que si el refugi estava obert a les visites i ens va dir que no, que les visites eren fins a les 8h de la tarda. Però que si volíem entrar ens ho ensenyaria ell mateix. D’allò més sorprenent. Resulta que havien vingut unes persones des de el país basc per a veure el refugi i en aquells moments els hi estaven ensenyant. I mentre els hi feien la visita doncs el nostre personatge ens va ensenyar el que hi ha sota la Plaça.
El refugi té una llargada d’uns 25 metres aproximadament, i ocupa tot l’espai rectangular que avui conforma la plaça Maluquer, amb capacitat per unes 800 persones. Hi havia una altra entrada a l’espai entre el quiosc i la torre de l’aigua, i un túnel d’accés des de l’escola Pereanton i des d’alguns habitatges propers. El refugi consta d’un passadís principal i sis sales comunicades entre elles, cadascuna amb un respirador que sortia a la plaça. S’ha dut a terme un projecte d’intervenció i rehabilitació que ha consistit en adequar l’espai sense perdre la seva essència i el motiu pel qual fou construït. Així s’ha sanejat l’interior, compactant el sòl i habilitant-lo amb una sortida d’emergència.
L’element més novedós és una porta d’accés hidràulica col•locada a nivell de la plaça amb el paviment que tindrà l’espai en un futur. (copiat i enganxat de la web de l’ajuntament, je, je).

Increïble !!, estàvem en un espai construït 70 anys enrere per a protegir la població de les bombes, un recinte fosc, humit, estret i lúgubre i el fet de visitar-lo pràcticament sols encara el feia mes lúgubre. La visita va durar uns deu minuts però el nostre amfitrió ens va fer totes les explicacions pertinents i les no pertinents. Vam veure el que es veu i el que no es veu a les visites oficials.

En definitiva, sorpresos pel que haviem vist, com ho haviem vist i sobretot per qui ens ho havia ensenyat.

Fotografies enllaçades desde la web de l’ajuntament de Granollers fetes per Pere Cornellas.

A per cert, despres un sopar fantàstic. Molt bon menjar, un bon vi i la millor companyia!!