Ahir vam anar a veure l’ultima anada d’olla del Roland Emerich.  Si ja heu vist alguna pel.licula d’aquest director sabreu com se les gasta. Cinema de crispetes al més pur estil Holliwood. Dues hores i mitja d’acció sense descans.

Una pel.licula molt divertida, que et mostra els desastres naturals mes besties que s’han vist mai en una pantalla.

Això si no hi busqueu res més enllà, els conflictes entre personatges son simples i previsibles. La trama es totalment lineal i sense massa suc. I tot està exagerat i encaminat a fer-ho molt més espectacular.

Però t’ho passes d’allò més be. I els tocs d’humor subtil estan molt ben trobats.

I al final resulta que la fi del mon no és tal, si no que és nomes la fi d’una era per a començar-ne una altra. És a dir que la historia continua, i sembla ser que continuarà en format de serie de TV.

No és la primera vegada que passa amb una pel.licula de l’Emerich, o no recordeu Stargate, si també va ser dirigida per ell. Caldrà veure quant suc en poden treure…